Quan intento seguir la història del poder diví enrere, cap als seus orígens, no començo amb reis, escriptures o temples. Començo amb persones…
Les paraules, em sembla, poden sobreviure als mons que primer els van donar força. Passen d’una època a l’altra com monedes gastades, amb les imatges mig esborrades però encara…
No crec que aquest llibre comencés com un argument. Va començar, més aviat, com una ferida tan ordinària que al principi no la podia anomenar…
