Aquesta sensació que els ordenaments econòmics es poden canviar, i no cal venerar-los com si fossin el destí, em porta de manera natural cap a Roosevelt a l’hivern de 1944. Jo…
Si l’últim capítol s’aturava en el moment en què els trons invisibles tremolaven, aquest recula fins a un dels xocs que van fer possible aquell tremolor. Quan…
Mentre avanço per la llarga història del poder diví, hi ha un patró que torna una vegada i una altra: les elits són sacsejades, però poques vegades són desplaçades durant gaire temps. Els trons cauen, però els…
Mentre avanço per aquesta història del poder diví, arribo al moment en què l'antiga fe en el vapor, la competència i els mercats que s'autocorregeixen comença a esfilagarsar-se.…
En el meu viatge per la història del poder diví, torno una vegada i una altra a una constatació senzilla: cada època relocalitza allò sagrat. Alguns pobles imaginaven els…
Quan els altars comencen a trencar-se, el tron no roman buit durant…
Després d’haver eixamplat la mirada en el capítol anterior, torno ara al camí d’Occident. Aquí, la lluita pel poder diví pren una forma que contribuirà a modelar…
Quan m’imagino dins d’una gran catedral, entenc com un ordre sagrat pot semblar prou complet per esborrar l’horitzó. Pedra, llum, cant, i…
Si l’antiguitat clàssica sovint va ensenyar el poder a parlar en el llenguatge de la raó, la llei i l’imperi, el món medieval li va ensenyar a parlar amb una confiança encara més profunda…
Fins i tot després de resseguir l'ascens del monoteisme, trobo que he de tornar als pòrtics pintats del món grec. Històricament i en la imaginació, el món clàssic…
Hi ha, al meu entendre, una mena de nit que pertany especialment al desert. No és la nit suau dels boscos, on les fulles i l’aigua semblen murmurar…
A mesura que deixo enrere els primers altars, sepultures i paisatges sagrats de la vida humana més antiga, em trobo avançant cap a la geometria de pedra de les primeres…
