Jan Verellen

Jan Verellen estudia com aprenen les persones — i com arriben a ser mesurades. Va passar nou anys a la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, on es va graduar amb dos màsters molt diferents: un en Educació Física i Ciències del Moviment, l'altre en Enginyeria Empresarial. Pel camí, una pregunta se li va quedar clavada: per què s'entén l'estudi com una cosa que cal suportar, en lloc d'un art en què una persona pot arribar a ser realment bona?

Seguint aquesta pregunta, va ensenyar-se a aprendre amb molta més eficàcia — reduint la seva pròpia càrrega de feina a una fracció del que el sistema pressuposa que necessita un estudiant “mitjà”, i tot i així graduant-se i vivint bé. Aprendre, va resultar, no és un do que alguns rebin en néixer. És atenció, memòria, mètode i la confiança serena que l'habilitat es pot entrenar.

Aquesta idea no el deixava anar. Es remuntava a una cosa més petita i més antiga: una aula, un número escrit en vermell i la lliçó — apresa ben aviat — que una persona pot ser sospesada, classificada i informada per endavant de fins on arribarà exactament. Seguir aquest fil cap enfora, des d'un únic pupitre fins als sistemes que ordenen el món més ampli, es va convertir en Trons de l'Invisible: una història del «poder diví» — la maquinària que presenta el seu propi disseny com a destí — i de la societat de mentalitat fixa construïda sobre la creença que les ments es formen del tot ben aviat.

Trons està escrit per a adults. Però la seva meitat esperançadora — que sempre hi ha més del que pot contenir cap número — està pensada per a tothom, i per això li van créixer dos companys de viatge: Meravella, petites històries il·lustrades per a edats de 6 a 11 anys, i Aprèn, les mateixes idees explicades per a estudiants més grans i adults. Plegats formen un sol argument, adreçat a tres edats: la ment no és fixa, i una persona que ha sentit canviar la seva pròpia ment és molt més difícil de convèncer que les jerarquies del món són les úniques que la natura permet.